Dia 2
Desperto d'un son profund al menjador de Colomers. No hi havia lliteres lliures i jo no tenia plaça reservada.
Ahir al vespre, havent sopat, vam parlar força de la previsió meteorològica —que apuntava tempestes... Però surto a fora, i el dia, que tot just despunta, no és amenaçador encara que la boira s'enfila apressada vall amunt. No m'entretinc. Carrego els estris i a caminar!
El matí transcorre per alguns dels més bells paratges del Parc Nacional d'Aigüestortes. Faig un mos a la riba del Lac Redon, meravellat per aquest paisatge d'alta muntanya, per la gran quantitat d'aigua que brolla per tot arreu, per la claror que m'ofereix el dia...
Hi ha dos excursionistes que ja ataquen el Pòrt de Ratera. Ningú més.
Tanmateix, des dels 2.500 metres i escaig del Pòrt de Ratera fins als 1.900 de l'Estany de Sant Maurici, tinc temps per a prendre consciència que m'acosto a "La Rambla". Aigüestortes a l'agost! Ui, ui, ui...
Davallo satisfet, content per no haver d'esbufegar com els nombrosos excursionistes que vaig creuant-me pel sender (Estret i pedregós primer, molt més planer i fins i tot arregladet amb troncs a mida que s'obre la vall). On deuen anar? Xiulo.
Massa refiat, perdo el GR i continuo avall per una pista similar, al sud de l'estany de Sant Maurici. No passa res, aniré a raure de dret al Mallafré. Hi menjo una mica i pregunto si hi ha lloc per dormir. Per un. I n'hi ha. Ara bé, el perfil de la guia anava ben errat i les 6h20' previstes des de Colomers s'han quedat en poc més de quatre. És migdia.
Com que la propera etapa m'ha de dur des de Sant Maurici fins a la Guingueta d'Àneu, passant per Espot, i ambdues poblacions tenen càmping, decideixo continuar endavant. No tinc ganes de passar la tarda descansant. No encara.
Al vespre faig un bon sopar al bar del Nou Càmping de la Guingueta (els plats combinats que fan són excel·lents!). He muntat la tenda i un estenedor, he rentat la roba i m'he dutxat. Repasso l'etapa de la tarda sobre el mapa mentre faig temps. Per arribar a Estaís calia recórrer un parell de quilòmetres d'asfalt: se'ns dubte la part menys agraïda del poc camí que ja he deixat enrere.
Escric una carta perquè porti uns mots que no vaig tenir ocasió de dir abans de marxar. Uns mots i una abraçada.
I demà serà un altre dia.