Dia 4
Sonava el despertador a les 7:00h. Només pernoctàvem dues persones a l'hostal-refugi d'Estaon. L'etapa prevista per avui (Estaon - Tavascan) feia de molt bon caminar. Totes les pujades i baixades presentaven pendents moderats i, de fet, a les 11:00 del matí ja sentia les campanes de Tavascan donant-me la benvinguda.
***
M'assorteixo dels queviures que manquen al meu rebost i, com que és molt d'hora i Tavascan em sembla massa turístic, parteixo cap a Boldis Sobirà (el poble més alt de Catalunya, segons tinc entès) amb la intenció de fer-hi nit.
***
Ja he arribat a Boldís Sobirà. És un poble bonic, però s'hi arriba amb cotxe i, per tant, no està abandonat (no sé perquè tenia la idea de trobar-lo deshabitat). Em trobo molt bé físicament i anímica, reposaré una estona ara que també el poble fa la migdiada deixant passar les hores de zenit solar i, quan em vingui de gust, reprendré la marxa...
***
A fe de Déu que m'ha provat el repòs! He estat assegut a l'ombreta fins gairebé les 16:00h, gaudint de la lectura que m'acompanya: Solitud, i aleshores —després de xerrar amb un andorrà que viatjava en sentit contrari amb un gos i, com jo, s'amagava del sol— he decidit que, què collons!, podia arribar fins a Àreu. He avançat per la pista forestal talment m'empaités el diable. Em trobava ple de força! He ben berenat i he enfilat el Coll de Tudela lentament, pas a pas, sota un sol encara abrusador. Un lloc excel·lent per mirar enrere i pensar que vinc dellà l'horitzó.
Aleshores, una llarga, suau, constant i entretinguda baixada (la ment em volava tant com els peus!) fins a Àreu. Faig la volteta de rigor pel poble i torno a pujar fins al Càmping Pica d'Estats on passo la nit. Molt ben sopat, sol i entaulat, escric les darreres notes del dia...